TECNOBIOGRAFIA

Els meus primers contactes amb la tecnologia van ser amb joguines. Em quedava meravellada observant una nina que em van regalar que li pressionaves un boto i parlava i si li baixaves el braç treia un cromo per la panxa. Aquestes joguines em cridaven molt l’atenció eren nines, cotxes teledirigits, gossos que es movien,... Més tard van arribar las consoles, en concret la “Master Sistem”, això va ser un “boom” no podia parar de jugar a aquella maquineta i desitjava controlar a la perfecció els moviments d’aquells ninotets.

Posteriorment aproximadament als 14 anys van arribar els mòbils. De bones a primeres no sabia com anaven però amb pràctica i sense gran esforç ràpidament el dominava. Aquell aparatet va passar a ser una cosa innecessària a algú imprescindible. Necessitava comunicar-me amb la gent en el moment que cregués oportú.

Els deures més importants de l’escola els feia amb una màquina d’escriure elèctrica, era una ”passada” tenia fins i tot una pantalla on podries escriure la frase abans d’escriure-la al full, i també incloïa “Tipex” (era la última generació). No va ser fins als 16 anys que no vaig tenir ordinador. Tenia que fer el treball de recerca del final del batxillerat i si no aprenia a fer anar l’ordinador ho tenia “magre”. Mai anteriorment havia fet servir ordinadors ni a l’escola ni als instituts era una cosa no massa important. Però de cop i volta si que ho era. Aquell any vaig fer un sobre esforç perquè vaig haver de fer aquell treball i aprendre a fer anar un ordinador. No he anat mai a classes tot el que he pogut aprendre ha estat a base de toqueteijar i no tenir por de fer malbé res. No trobo que fer servir l’ordinador sigui una cosa complicada, llegint i comprenent els passos que l’ordinador et marca ho pots fer gairebé tot.

Actualment ja fa dos anys i mig que sóc administrativa en un CAS ( Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències), i qui m’anava a dir que acabaria fent servir Excel, bases de dades, programes,... Tot i així no considero que en s’apiga molt de informàtica, només em defenso.

En resum la tecnologia m’agrada i hem crida l’atenció crec que en certa manera enganxa, o almenys a mi, cada dia almenys estic navegant per Internet 2 hores i 5 fent coses a l’ordinador, i en el meu temps lliure d’entre altres coses les consoles com la “Wi” o les càmares de foto digitals encara atrapen la meva curiositat.